Carlos Dorce
El context buscat que ens ha de facilitar la introducció de certs temes en la classe de matemàtiques no sempre és l’idoni ni té els resultats esperats. Aquest és el cas dels exemples que trobem en multitud de llibres de text a l’hora de parlar sobre divisibilitat, ja que no tenen en compte que l’agrupament d’objectes no té gairebé cap interès per als nostres alumnes, i probablement, tampoc utilitat. No obstant això, les característiques de certs nombres i la capacitat que té l’alumnat per a jugar-hi poden servir d’excusa per a obrir idees i plantejar raonaments que els problemes tradicionals no recullen. D’aquesta manera, els nombres perfectes, els nombres amics, els nombres sociables i algunes de les seves variants poden ser un bon generador de raonament matemàtic.
The context we look for to introduce certain mathematical subjects in an easier way is not always suitable and may not have the expected results. This is the case with examples we find in many textbooks when talking about divisibility, since they do not take into account that the clustering of objects is not only of no interest to our students but probably of no use either.
However, the properties of certain numbers and the ability of students to play with them can be used to open up ideas and propose ways of thinking that are not included in traditional problems. Thus, perfect, amicable and sociable numbers and some of their variants can be very good generators of mathematical reasoning.
© 2008-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados