Diàleg entre iguals a l’aula: eina per a la construcció del coneixement matemàtic

• Autores: Xavier Vilella i Miró
• Localización: NouBiaix: revista de la FEEMCAT i la SCM, ISSN-e 2014-7104, ISSN 1133-4282, Nº. 33, 2013, págs. 36-48
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    The building of mathematical knowledge implies that the students establish the appropriate connections between the new knowledge and their prior knowledge, connecting them with their personal network of thought. The learning process that can occur in a classroom is determined by the type of teaching of mathematics devised. We start from the principle that all people know mathematics, can learn mathematics and are able to communicate their ideas to others. Dialogue among peers is a powerful tool to accomplish the building of mathematical knowledge in the classroom. To facilitate such dialogue certain conditions are necessary (related to the high-level goals to be achieved, tasks and their enrichment, teacher’s interventions, the treatment of errors and the role of contrast, etc.). In the math classroom we also need to help learning how to dialogue.

  • català

    La construcció del coneixement matemàtic implica que l’alumne estableixi les connexions adients entre el nou coneixement i aquells dels quals ja disposa, que els connecti amb la seva xarxa personal de pensament. El procés d’aprenentatge que es pot esdevenir en una aula és determinat pel tipus d’ensenyament de les matemàtiques que es plantegi. Hem de partir del principi que totes les persones saben matemàtiques, poden aprendre’n i poden comunicar les seves idees als altres. El diàleg entre iguals és una eina potent per a aconseguir que a l’aula hi hagi construcció de coneixement matemàtic. Per a facilitar aquesta mena de diàleg, cal que es donin algunes condicions (relacionades amb els objectius d’alt nivell que es persegueixen, les tasques i el seu enriquiment, les intervencions del professor, el tractament de l’error i el paper del contrast, etc.).

    A l’aula de matemàtiques també hem d’ajudar a aprendre a dialogar.

• Referencias bibliográficas
  • Alrǿ, H., Skovmose, O. (2003). Dialogue and learning in Mathematics Education. Intention, Reflexions, Critique. Mathematics Education Library....
  • Bishop, A. J. (1999). Enculturación matemática. La educación matemática desde una perspectiva multicultural. Temas de Educación. Barcelona:...
  • Burgos, S., Domínguez, M., Rojas, F. J., Planas, N., Vilella, X. (2006). La participación en el aula de matemáticas. Aula de Innovación Educativa,...
  • Euclides (1999). Los seis libros primeros de la Geometría de Euclides. Traducció al castellà de Rodrigo Zamorano en 1576. Salamanca: Ediciones...
  • Flecha, R. (1997). Compartiendo palabras. Barcelona: Paidós.
  • Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure.
  • Goffman, E. (1970). Ritual de la interacción. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.
  • Gorgorió, N., Planas, N., Vilella, X. (2002). Inmigrant children learning mathematics in mainstream schools. Dins G. d’Abreu, A. J. Bishop...
  • Habermas, J. (1987). Teoría de la acción comunicativa. Vol. I i II. Madrid: Taurus.
  • Planas, N., Gorgorió, N. (2004). Interacción, negociación y diálogo en el aula de matemáticas. Aula de Innovación Educativa, 132, 22-26.
  • Skovmose, O. (1994). Towards a Philosophy of Critical Mathematics Education. Mathematics Education Library. Dordrecht: Kluwer.
  • Vilella, X. (2007). Matemáticas para todos. Enseñar en un aula multicultural. Cuadernos de Educación, 53. Barcelona: ICE-UAB, HORSORI.
  • Vilella, X., Giménez, J. (2008). Teacher researcher amb encultured negotiation of meanings. Dins B. Czarnocha (ed.) Handbook of Mathematics...