Ernest Querol Puig, Manuel José Perucho Díaz, Francisco Grimaldo Moreno , Emilia López-Iñesta , Clara Miralles Vila
Preguntes de recerca:
A) És aplicable el model dinàmic de la desaparició de les llengües proposat el 2003 per Abrams i Strogatz a les dades demolingüístiques del País Valencià i de Catalunya de què disposem? B) Algun mètode d’aprenentatge automàtic (Machine Learning) ─que estudia la implementació de mètodes computacionals que permeten induir models de coneixement a partir d’informació que prové de dades d'exemple disponible‒millora la predicció del grau d'utilització de la llengua catalana aconseguida fins ara? MARC TEÒRIC: Les dues recerques s’inscriuen en l’anàlisi dels processos de substitució i de reversió lingüística. Les equacions diferencials ens permeten modelitzar els canvis produïts en una variable determinada pels canvis en algun paràmetre social rellevant i/o d’altres que hi estiguin lligats. Són una eina fonamental de la modelització de sistemes socials, com ja ho havien estat en la física a les darreries del segle XX.
METODOLOGIA:
A) Recerca inicial de la dinàmica de l’evolució del contacte de llengües al País Valencià i a Catalunya a partir de models matemàtics d’equacions diferencials.
B) Tres mètodes de classificació supervisada: Naive Bayes, arbres de decisió i màquines de vector suport.
RESULTATS:
A) La tendència decreixent del nombre de parlants és confirmada al País Valencià, per contra, no es pot aplicar el model a Catalunya.
B) La classificació supervisada pot servir per a construir models de predicció del grau d'ús del català amb un percentatge d'encert que supera els aconseguits en les investigacions precedents estudiades.
© 2008-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados