Resumen de Determinació de les varietats dialectals de frontera en la llengua catalana
Esteve Clua i Julve, Miquel Salicrú Pagés 
Des de les darreres dècades del segle passat la dialectometria ha suposat un canvi important en l’anàlisi de la variació lingüística geogràfica. L’aplicació de mètodes estadístics a la descripció i classificació de varietats dialectals ha implicat un canvi important en aquest camp; les classificacions han deixat de basar-se en el concepte d’isoglossa per centrar-se en el concepte de distància lingüística. Una de les tècniques més utilitzades ha estat la de l’agrupament o clustering. Els mètodes de clustering clàssics, però, són deterministes i tenen com a principal objectiu la classificació de varietats en grups disjunts, la qual cosa no permet tractar adequadament les varietats de frontera que sovint apareixen entre grups dialectals més o menys compactes. En aquesta treball presentem els resultats de l’aplicació de tècniques de la lògica difusa (concretament utilitzem l’algorisme Fuzzy C-Means) a la classificació de les varietats del català a partir de les dades del Corpus oral dialectal del Català contemporani. Amb l’aplicació d’aquesta metodologia, que assigna a cada varietat un valor de pertinença determinat a cada clúster o grup dialectal, hem pogut descriure molt més adequadament la situació d’un grup de varietats del català que amb els mètodes deterministes eren de difícil classificació.
