Ir al contenido

Documat


Determinació de les varietats dialectals de frontera en la llengua catalana

  • Autores: Esteve Clua i Julve, Miquel Salicrú Pagés Árbol académico
  • Localización: Actas do XIII Congreso Internacional de Lingüística Xeral: Vigo, 13-15 de xuño de 2018 / Marta Díaz Ferro (ed. lit.), Gael Vaamonde (ed. lit.), Ana Varela Suárez (ed. lit.), María del Carmen Cabeza Pereiro (ed. lit.), José María García-Miguel Gallego (ed. lit.), Fernando Ramallo Fernández (ed. lit.), 2018, ISBN 978-84-8158-786-9, págs. 219-225
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
  • Resumen
    • Des de les darreres dècades del segle passat la dialectometria ha suposat un canvi important en l’anàlisi de la variació lingüística geogràfica. L’aplicació de mètodes estadístics a la descripció i classificació de varietats dialectals ha implicat un canvi important en aquest camp; les classificacions han deixat de basar-se en el concepte d’isoglossa per centrar-se en el concepte de distància lingüística. Una de les tècniques més utilitzades ha estat la de l’agrupament o clustering. Els mètodes de clustering clàssics, però, són deterministes i tenen com a principal objectiu la classificació de varietats en grups disjunts, la qual cosa no permet tractar adequadament les varietats de frontera que sovint apareixen entre grups dialectals més o menys compactes. En aquesta treball presentem els resultats de l’aplicació de tècniques de la lògica difusa (concretament utilitzem l’algorisme Fuzzy C-Means) a la classificació de les varietats del català a partir de les dades del Corpus oral dialectal del Català contemporani. Amb l’aplicació d’aquesta metodologia, que assigna a cada varietat un valor de pertinença determinat a cada clúster o grup dialectal, hem pogut descriure molt més adequadament la situació d’un grup de varietats del català que amb els mètodes deterministes eren de difícil classificació.


Fundación Dialnet

Mi Documat

Opciones de artículo

Opciones de compartir

Opciones de entorno