Stellar activity in exoplanet hosts

• Autores: Enrique Herrero Casas
• Directores de la Tesis: Ignasi Ribas (dir. tes.) , Carme Jordi Nebot (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Lanza (presid.) , María Rosa Zapatero Osorio (secret.) , Christophe Lovis (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB  TESEO 
• Resumen

  • Actualment, la major lart dels esforços per la cerca i caracterització d'exoplanetes de tipus terrestre es centren en aquells que orbiten estrelles de baixa massa. Algunes de les característiques importants de l'estructura i els processos d'aquest tipus d'estrelles són encara poc coneguts, i per tant és important fer-ne un estudi acurat com un dels següents passos en el camp de l'exoplanetologia. En concret, el senyal produÏt pels fenòmens d'activitat estel·lar, degut a la presència de taques i fàcules, introdueix variacions en les mesures fotomètriques i espectroscòpiques amb una periodicitat modulada per la rotació de l'estrella. En aquesta tesi s'ha realitzat un estudi dels fenòmens d'activitat a la fotosfera d'estrelles de baixa massa a través de diverses tècniques que ens han permès modelitzar o bé simular les relacions entre les propietats estel·lars i les dades observables. La simulació de mostres estadístiques d'estrelles basada en les relacions conegudes entre l'activitat estel·lar i la rotació ha permès implementar una tècnica per estimar la inclinació de l'eix de les estrelles a partir de mesures espectroscòpiques, resultant en un catàleg amb les millors candidates per una cerca de planetes amb trànsits. Per a la caracterització dels fenòmens relacionats amb l'activitat i un estudi acurat dels seus efectes sobre les mesures i cerques d'exoplanetes, s'ha aprofitat la disponibilitat de dades fotomètriques de Kepler juntament amb tècniques de modelització de taques, centrant-nos particularment en l'estudi de LHS 6343 A per obtenir informació d'activitat en la seva superfície. A més, s'ha dissenyat un simulador dels efectes d'activitat a la fotosfera basat en tècniques d'integració de superfície i models d'atmosfera Phoenix, que permet obtenir sèries temporals de dades sintètiques i estudiar els efectes de les regions actives sobre les mesures de trànsits de planetes. En particular, s'ha modelat el cas de HD189733. Els resultats d'aquest treball conclouen que és essencial una correcta modelització del senyal de l'activitat estel·lar en el camp de l'exoplanetologia, i es proporcionen algunes eines i estratègies per tal de caracteritzar i corregir aquests efectes i obtenir-ne informació astrofísica