Principis teòrics i metodològics per a l'estudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de "l'Espill".

• Autores: Josep Guia i Marín
• Directores de la Tesis: Maria Conca Martinez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2008
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Veny Clar (presid.) , Pelegrí Sancho Cremades (secret.) , María Margarida Bassols i Puig (voc.) , Antoni Ferrando Francés (voc.) , Gloria Corpas Pastor (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  RODERIC 
• Resumen

  • RESUM La tesi de Josep Guia, Principis teòrics i metodològics per a lestudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de lEspill, consta de cinc capítols, que es poden agrupar en tres parts. La primera part (capítols 1 i 2) es dedica als aspectes teòrics de la Fraseologia, en tant que disciplina lingüística, als processos de formació d'unitats fràsiques i llur inserció en context, així com a consideracions metodològiques per a l'elaboració i l'estudi de corpus fràsics, fets a partir de la presència intertextualitzada de les unitats. Shi inclou un ampli ventall d'exemples en textos poètics medievals de diverses literatures europees. La segona part (capítol 3) té per objecte la presentació de l'Espill, en tant que obra elegida per a l'anàlisi fraseològica, alhora que s'hi aporten puntualitzacions i novetats en el camp de la crítica literària i la indagació de fonts. En particular, shi estableix la temporalitat detallada de la vida de ficció del protagonista-narrador, mostrant alguns anacronismes contextuals, i shi posa de manifest que Lo Cartoixà, traduït al català per Joan Roís de Corella, és una font de lEspill. La tercera part (capítols 4 i 5) recull l'estat de la qüestió, és a dir, la descripció i valoració de les observacions amb interès fraseològic fetes fins avui per crítics, comentaristes i editors de l'Espill (al capítol 4). Al capítol 5, shi fa lanàlisi fraseològica de l'obra, a partir del disseny duna fitxa amb quinze camps: Fragments amb unitats fràsiques, Forma canònica, Definició, Classificació, Quantificació, Modalitat d'inserció, Funció discursiva, Documentació, Traduccions, etc. i lelaboració duna base de dades interactiva, amb 1111 registres, corresponents a les unitats fràsiques extretes de lEspill. A les conclusions, shi troben les principals aportacions de la tesi, entre les quals el mètode de les concordances fràsiques, el model per a lelaboració dun corpus fràsic a partir dun corpus textual i les correccions d'errors en la fixació i interpretació del text de lEspill, derivades de la lectura de Lo Cartoixà i de lanàlisi fraseològica. La tesi duu dos apèndix: l'un, la relació de les unitats fràsiques del corpus, ordenada pels mots clau i amb remissions als registres corresponents de la base de dades; l'altre, la base de dades completa, ordenada segons l'ordre d'aparició de la primera inserció de cada unitat a l'Espill. __________________________________________________________________________________________________