Resumen de Roles mediadores del impacto de la cohesividad y del conocimiento en la efectividad de las juntas: Empresas privadas y públicas peruanas
Luis Arturo Nicolás Ramos Rodríguez
El present treball te com objectiu determinar els factors que impacten en la efectivitat de la junta de directors. Així mateix, pretén establir si aquests factores són similars per a las juntes de directors de les empreses públiques i privades en Perú, como a país en una economia emergent. Basat en aquest objectiu es va desenvolupar una revisió de literatura del governo corporatiu amb orientació a les juntes de directors, i es van establir quatre teories: Agència, Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos (Lawal, 2012), que fonamenten la efectivitat de la junta i els seus factores predictius. Es va dissenyar un model estructural basat en l’impacte de la cohesivitat i l’ús de coneixement i habilitats en la efectivitat de la junta, mediats pels rols de control, servei i estratègia (Forbes & Milliken, 1999). L’estudi quantitatiu basat en qüestionari es va administrar a una mostra de vuitanta-vuit juntes de directors de empreses privades i públiques, obtenint els següents resultats: l’ús de coneixement i habilitats impacta en la efectivitat de la junta, mediat pels rols de servei i estratègia per a les juntes de empreses privades; per el cas de las juntes de empreses públiques la evidència estableix incidència de la cohesivitat sobre el rol de servei i incidència del rol de estratega en la efectivitat de la junta. La contribució d’aquest treball compren: anàlisis comparatiu dintre d’un mateix context de dos tipus de juntes de directores; els rols de servei i estratègia son evidenciats com “estats emergents” (Ilgen et al., 2005); les teories de Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos expliquen les evidències trobades; el rol de control, base fonamental de la Teoria d’Agència, no ha estat evidenciat en aquest estudi. Finalment, el rol estratègic estaria en el marc de les troballes, com una tasca independent dels rols de control i servei tal i com assenyala Zahra & Pearce (1989) i Pugliese et al. (2009).
