Resumen de La influència de l’ús de jocs d’estratègia en l’aprenentatge de la resolució de problemes de matemàtiques a l’educació secundària
Anna Navarro Farré
El present treball estudia les influències de l’ús dels jocs d’estratègia en l’aprenentatge de la resolució de problemes de matemàtiques a l’educació secundària. En concret s’analitza si hi ha evidències de canvis en la comprensió de l’enunciat, en la resolució dels problemes, en les estratègies heurístiques utilitzades i en el llenguatge emprat per expressar les resolucions dels problemes. Aquest estudi consta de l’anàlisi de problemes d’alumnes de secundària abans i després de treballar amb jocs d’estratègia. Per fer aquest estudi, hem dissenyat un instrument de recollida de dades format per quatre problemes, hem escollit una mostra d’alumnes de secundària (alumnes de 1r, 2n ,3r d’ESO i alumnes, també de secundària, que segueixen un programa d’estimulació del talent en matemàtiques ESTALMAT). Hem escollit quatre jocs d’estratègia la resolució dels quals és similar a la resolució dels problemes. Hem fet unes sessions per treballar els jocs i les heurístiques concretes per cada joc. Hem recollit les dades del protocol de problemes en dues fases: la fase 1, abans de treballar els jocs i la fase 2, després de treballar-los. Per poder comparar les dues fases i valorar la millora, hem considerat 5 aspectes diferents dels problemes per a l’anàlisi de les seves resolucions: la resposta subjectiva que cada alumne fa sobre si ha resolt el problema, la resposta objectiva de si han resolt el problema, la comprensió de l’enunciat, l’estratègia heurística utilitzada, i l’expressió de la resolució. Hem definit índex de comprensibilitat, índex facilitat i índex anàlisi de les estratègies heurístiques per poder analitzar les resolucions dels problemes de cada grup i de la mostra total en cada fase i comparar les millores per grups, per fases i per cada problema. També hem fet, per cada característica definida, una anàlisi de la millora global de tots els problemes per cada nivell. Finalment, hem fet un estudi de casos per exposar exemples de millores de les resolucions dels problemes després de treballar els jocs i mostrar evidències de la influència de l’ús de jocs en la resolució dels problemes segons la opinió dels alumnes que realment han millorat. Pel que fa als resultats hem pogut constatar que: la comprensibilitat, la facilitat i l’índex d’anàlisi augmenta per la mostra total d’alumnes en tots els problemes en la segona fase respecte a la primera. És a dir, que després de treballar els jocs, els alumnes entenen millor l’enunciat dels problemes, els resolen millor i, en general, utilitzen més estratègies heurístiques per resoldre els problemes. Tanmateix, aquesta millora varia segons els problemes i els grups. Pel que fa a la descripció de la resolució hem observat que, hi ha una clara millora en el següent sentit: al passar a la fase 2 disminueix en tots els problemes l’ús del LL1 i LL2 (que són cap llenguatge i llenguatge verbal) mentre que augmenten els LL3 i LL4 (que són llenguatge gràfic i llenguatge numèric). El conjunt de resultats obtinguts ens han permès arribar a la conclusió que treballar amb jocs d’estratègia amb alumnes de secundària és una bona eina per la millora de l’aprenentatge de la resolució de problemes de matemàtiques. D’acord amb les dades del nostre estudi, després de treballar amb petits jocs d’estratègia, els alumnes troben més fàcil els problemes, comprenen més bé l’enunciat, s’ incrementa l’ús d’heurístiques apropiades, utilitzen llenguatges més adequats i resolen millor els problemes.
