Resumen de La modelización matemática en los estudios universitarios de economía y empresa: análisis ecológico y propuesta didáctica
Lídia Serrano Martínez
Aquest treball parteix de la problemàtica que planteja l’ensenyament de les matemàtiques en els estudis universitaris d’economia i empresa. Des del marc teòric que adoptem, la teoria antropològica del didàctic (TAD), es postula que les matemàtiques són una eina de modelització i que aquesta funció instrumental és el la que els dóna sentit en l’ensenyament. La nostra investigació segueix les línies obertes per Cecilio Fonseca (2005) sobre les discontinuïtats matemàtiques i didàctiques entre l’ensenyament secundari i la universitat, i per Berta Barquero (2009) sobre la implementació de recorreguts d’estudi i investigació (REI) com a dispositiu didàctic per integrar la modelització matemàtica en els primers cursos universitaris de ciències. Al dirigir aquestes dues línies al cas de l’ensenyament universitari de les matemàtiques per a l’economia i empresa sorgeixen dos grans tipus de qüestions. La primera qüestió fa referència al paper dels cursos zero que, des dels anys noranta, organitzen algunes universitats espanyoles per a facilitar la transició entre la secundària i la universitat. S’ha analitzat la resposta institucional a aquest problema i mostrat que tendeix a augmentar l’aïllament i la desarticulació de les organitzacions matemàtiques estudiades a Secundària. En canvi, l’experimentació de cursos zero fonamentats en la TAD parteix de l’estudi d’una qüestió generatriu amb suficient poder generador per a requerir l’articulació, mitjançant l’ús sistemàtic de la modelització matemàtica, de praxeologies matemàtiques puntuals que apareixen aïllades en la matemàtica escolar de secundària. Això permet suavitzar, tot i que no resoldre, les discontinuïtats entre la Secundària i la Universitat. La segona qüestió abordada parteix de la constatació que la modelització matemàtica de sistemes econòmics està pràcticament absent o, en el millor dels casos, juga un paper absolutament secundari en els estudis universitaris d’economia i empresa i planteja el problema de la seva ecologia, és a dir, de les condicions de possibilitat de la seva integració normalitzada en l’ensenyament, així com de les restriccions institucionals que dificulten el seu desenvolupament. Seguint el treball de Barquero (2009), s’ha adoptat un dispositiu didàctic per a l’ensenyament de les matemàtiques com a eina de modelització basada en els REI. S’han dissenyat i experimentat tres REI durant més de cinc cursos acadèmics consecutius en l’assignatura de Matemàtiques de primer curs d’ADE en IQS School of Management. L’anàlisi clínic d’aquestes experimentacions ha donat lloc a dos grans tipus de resultats. Per una banda, es confirmen els resultats obtinguts per Barquero (2009) en el cas de l’ensenyament de les ciències experimentals de que els REI són un dispositiu didàctic apropiat per a facilitar la integració de la modelització matemàtica en els estudis universitaris. A més, es mostra per primer cop la possibilitat i fecunditat d’integrar els REI en l’organització didàctica global de l’assignatura, en lloc d’introduir-los com un dispositiu complementari. Per altra banda, es destaca la importància que els REI siguin el nucli al voltant del qual s’organitzin les activitats de l’assignatura de matemàtiques, prenent com a punt de partida qüestions de l’àmbit econòmic o empresarial que s’hagin de resoldre mitjançant un estudi prolongat. Apareix una altra condició ecològica poc visible fins ara: la necessitat de disposar d’infraestructures matemàtiques adequades que no existeixen o no són accessibles a la cultura escolar. A més, la implantació dels REI i la pervivència a llarg termini del canvi didàctic que provoquen requereix que els estudiants comparteixin responsabilitats que el contracte didàctic tradicional assigna en exclusiva al professor. Les principals restriccions que dificulten la integració de la modelització matemàtica en els estudis universitaris d’economia i empresa provenen, per una banda, de l’epistemologia dominant que es manifesta en l’“aplicacionisme” imperant i, per l’altra, dels trets fortament “teoricistes” i “tecnicistes” de l’organització didàctica universitària i d’una pedagogia “monumentalista” que provoca la pèrdua de la raó de ser de l’ensenyament de les matemàtiques en l’àmbit econòmic i empresarial.
