Resumen de Constancy and inconstancy in categorical colour perception
Jordi Roca Vilà
El reconeixement d'objectes és potser la tasca més important que un sistema autònom, ja sigui biològic o artificial, necessita realitzar. En el context de la visió humana, això s'aconsegueix parcialment a través del reconeixement del color de les superfícies malgrat els canvis en la distribució espectral de la llum, propietat anomenada constància de color. El reconeixement correcte del color de les superfícies és pot realitzar adequadament mitjançant la correspondència entre categories de color sense la necessitat d'ajustar exactament els mateixos colors, aleshores la constància de color categòrica juga probablement un paper important per tal d'aconseguir amb èxit el reconeixement d'objectes. El principal objectiu d'aquest treball és estudiar la relació entre la constància de color i la percepció categòrica del color. Estudis anteriors de constància de color han mostrat la influència de factors tals com les propietats espai-cromàtiques de l'entorn, particularitats individuals dels observadors, semàntica, etc... Malgrat tot, aquestes influències només s'han estudiat breument de forma sistemàtica. Per solucionar-ho, hem desenvolupat una nova aproximació a la constància de color, la qual inclou la percepció categòrica dels individus, l'estructura categòrica de l'entorn, i les seves interrelacions, resultant en una caracterització més comprensiva del fenomen. En el nostre estudi, primer hem desenvolupat un nou mètode per tal d'analitzar l'estructura categòrica 3D de l'espai de color, la qual ens ha permès caracteritzar la percepció categòrica de cada individu i també quantificar les variacions entre individus en termes de la forma i la localització dels centroides de les regions 3D categòriques. Seguidament, hem desenvolupat un nou paradigma de constància de color, anomenat "chromatic setting", el qual permet mesurar de forma precisa la localització de nou punts categòricament rellevants en l'espai de color sota una ill.luminació envolvent. Adicionalment, hem derivat a partir d'aquestes mesures un nou índex de constància de color, el qual té en compte la magnitud i la orientació cromàtica de l'il.lumiant, influències de la memòria i les interrelacions entre colors, i també un model d'assignació de noms de color ajustat a l'estat d'adaptació de cada observador. A partir dels nostres resultats concloem: (1) Existeixen àmplies variacions entre individus respecte l'estructura categòrica de l'espai de color, i pertant l'abilitat d'assignar noms de color varia significativament però aquesta no està ben predita per les abilitats discriminatives de baix nivell; (2) L'anàlisi de l'espai mitjà d'assignació de noms de color suggereix la necessitat d'afegir tres nous "basic colour terms" ("turquoise", "lilac" i "lime" ) per tal d'optimitzar la comunicació de color; (3) El "chromatic setting" ha millorat la precisió dels models lineals més complexos de constància de color, així suggerint que altres mecanismes que no pas els d'adaptació al guany dels cons poden ser més adequats per tal d'explicar el fenomen de la constància de color; (4) L'estructura categòrica de l'espai de color és en general estable sota canvis d'il.luminant quan s'usen entorns categòricament balancejats; (5) Existeix inconstància de color per entorns categòricament no balancejats i pertant indicant que la informació categòrica percebuda en les etapes inicials de l'adaptació pot condicionar la percepció categòrica posterior.
