Silvia San Miguel Navarro
Se ha realizado un estudio con un grupo de 18 alumnos de entre 17 y 21 años del módulo formativo TAFAD (Técnico en Animación de Actividades Físico-Deportivas) de la Comunitat Valenciana. Este estudio pretende determinar el grado en el que la participación en un Programa de Actividad Física Saludable Individualizada y Cooperativa (PAFSIC) influirá en la mejora de la toma de decisiones sobre la sistemática utilizada durante la práctica actual de la Actividad Física Deportiva, así como en la adquisición de la metodología pedagógica necesaria en la enseñanza con perspectiva preventiva. entornos de esta área de conocimiento, aspecto determinante de su futura competencia profesional.
La parte teórica de la investigación aporta a la muestra experimental los conocimientos básicos para alcanzar el objetivo, que se ha concretado a través de tres bloques distintos de objetivos; las relacionadas con posibles causas actitudinales y ejecuciones de la prevalencia de dolor de espalda, a la hora de practicar las diferentes cualidades físicas cuando interactúan entre ellas.
CONTENIDO DE LA INVESTIGACIÓN Se distribuyó un cuestionario validado de 31 ítems a una muestra de n=40 sujetos (18 en el grupo experimental y 22 en el grupo control), después de haber implementado las 21 sesiones PAFSIC (de dos horas cada una) para su formación durante la primera. trimestre académico, que se ha desarrollado mediante una modificación del modelo de aprendizaje de éxito en Educación Física (Viciana, J. y Col., 2019) que pretende consultar si autores anteriores han realizado aprendizajes equivalentes en contextos similares, programando la batería de sesiones. al respecto.
Se realiza un análisis factorial exploratorio con las medidas del cuestionario en tres momentos: pretest., posttest un seguimiento, habiendo encontrado tres factores: "la salud y la sistemática utilizada" por la muestra en la práctica de la Actividad Física y Deportiva realizada. (factor 1 con 0,95 de fiabilidad), "hábitos ergonómicos personales" (factor 2 con 0,61 de fiabilidad) y "percepción de los beneficios saludables del ejercicio físico" (factor 3 con 0,79 de fiabilidad); así como datos sobre la prevalencia de la enfermedad en general y el dolor de espalda en particular.
CONCLUSIÓN Analizando los resultados después de haber participado en el citado PAFSIC, se observa la influencia positiva de la implantación de una sistemática físico-deportiva adecuada en la preservación de la salud general, y en concreto de la salud de la espalda, así como en el desarrollo de otras conductas saludables. en relación a la ergonomía o la evitación del estrés. Además, la búsqueda de entornos académicos saludables y actitudes relacionadas con la prevención de lesiones durante la práctica deportiva diaria se centra en la prevención de lesiones de espalda.
En concreto, se da importancia al estiramiento adecuado de los músculos isquiotibiales (en duración y forma, cuando se propone una forma alternativa de estiramiento de los isquiotibiales)/fortalecimiento seguro de la musculatura abdominal, destacándolo como un binomio esencial para preservar la salud de la columna. , sin olvidar la importancia de un tratamiento diferencial de los músculos fásicos y tónicos (lumbares, iliopsoas, erectores espinales).
S'ha realitzat un estudi amb un grup de 18 alumnes d'entre 17 i 21 anys del mòdul formatiu TAFAD (Tècnic en Animació d'Activitats Físico-Esportives) de la Comunitat Valenciana. Aquest estudi pretén determinar el grau en què la participació en un Programa d'Activitat Física Saludable Individualitzada i Cooperativa (PAFSIC) influirà en la millora de la presa de decisions sobre la sistemàtica utilitzada durant la pràctica actual de l'Activitat Física Esportiva, així com en l'adquisició de la metodologia pedagògica necessària en l'ensenyament amb perspectiva preventiva. entorns d'aquesta àrea de coneixement, aspecte determinant de la seva futura competència professional.
La part teòrica de la recerca aporta a la mostra experimental els coneixements bàsics per assolir l'objectiu, que s'ha concretat a través de tres blocs diferents d'objectius; les relacionades amb possibles causes actitudinals i execucions de la prevalença de mal d'esquena, a l'hora de practicar les diferents qualitats físiques quan interactuen entre elles.
CONTINGUT DE LA RECERCA Es va distribuir un qüestionari validat de 31 ítems a una mostra de n=40 subjectes (18 en el grup experimental i 22 en el grup control), després d'haver implementat les 21 sessions PAFSIC (de dues hores cadascuna) per a la seva formació durant la primera. trimestre acadèmic, que s'ha desenvolupat mitjançant una modificació del model d'aprenentatge d'èxit en Educació Física (Viciana, J. i Col., 2019) que pretén consultar si autors anteriors han realitzat aprenentatges equivalents en contextos similars, programant la bateria de sessions. en relació a això.
Es realitza una anàlisi factorial exploratòria amb les mesures del qüestionari en tres moments: pretest., posttest un seguiment, havent trobat tres factors: "la salut i la sistemàtica utilitzada" per la mostra en la pràctica de l'Activitat Física i Esportiva realitzada. (factor 1 amb 0,95 de fiabilitat), "hàbits ergonòmics personals" (factor 2 amb 0,61 de fiabilitat) i "percepció dels beneficis saludables de l'exercici físic" (factor 3 amb 0,79 de fiabilitat); així com dades sobre la prevalença de la malaltia en general i el mal d'esquena en particular.
CONCLUSIÓ Analitzant els resultats després d'haver participat a l'esmentat PAFSIC, s'observa la influència positiva de la implantació d'una sistemàtica físic-esportiva adequada en la preservació de la salut general, i en concret de la salut de l'esquena, així com en el desenvolupament d'altres conductes saludables. en relació amb l'ergonomia o l'evitació de l'estrès. A més, la recerca d'entorns acadèmics saludables i actituds relacionades amb la prevenció de lesions durant la pràctica esportiva diària se centra en la prevenció de lesions d'esquena.
En concret, es dóna importància a l'estirament adequat dels músculs isquiotibials (en durada i forma, quan es proposa una forma alternativa d'estirament dels isquiotibials)/enfortiment segur de la musculatura abdominal, destacant-ho com un binomi essencial per preservar la salut de la columna. , sense oblidar la importància d'un tractament diferencial dels músculs fàsics i tònics (lumbars, iliopsoas, erectors espinals).
A study has been conducted with a group of 18 students of between 17 and 21 years of age from the TAFAD training module (Technician in Animation of Physical-Sports Activities) in the Valencian Community. This study aims to determine the degree to which participation in an Individualized and Cooperative Healthy Physical Activity Programme (PAFSIC) will influence the improvement of decision-making about the systematics used during the current practice of Sports Physical Activity, as well as the acquisition of the pedagogical methodology required in teaching with a preventing perspective. environments of said area of knowledge, a determining aspect of their future professional competence.
The theoretical part of the research gives to the experimental sample the basic knowledge in order to achieve the aim, which has being stated through three different blocs of objectives; the ones related to possible Attitudinal causes and Executries of the prevalence of back illness, when practicing the different physical qualities when they interact with each other.
RESEARCH CONTENT A validated 31-item questionnaire was distributed to a sample of n=40 subjects (18 in the experimental group and 22 in the control group), after having implemented the of 21 sessions PAFSIC (of two hours each) for their training during the first academic term, which has been developed through a modification of the successful learning model in Physical Education (Viciana, J. i Col., 2019) which seeks to consult if previous authors have carried out equivalent learning in similar contexts, scheduling the battery of sessions in this regard.
An exploratory factorial analysis is performed with the measures of the questionnaire in three moments: pretest., posttest an follow-up, having found three factors: "health and the systematic used" by the sample in the practice of Physical and Sports Activity carried out (factor 1 with 0.95 reliability), "personal ergonomic habits" (factor 2 with 0.61 reliability), and "perception of the healthy benefits of physical exercise" (factor 3 with 0.79 reliability); as well as data on the prevalence of disease in general and back pain in particular.
CONCLUSION Analizing the results after having participate at the mentioned PAFSIC, it can be seen the positive influence of the implementation of an adequate physical-sports systematic in the preservation of general health, and specifically back health, as well as in the development of other healthy behaviours in relation to ergonomics or stress avoidance. Moreover, searching for healthy academic environments and attitudes related to injury prevention during daily sports practice focuses to the prevention of back injuries.
Specifically, the importance is given to the adequate stretching of the hamstring muscles (in duration and form, when proposing an alternative way of hamstring muscles stretching is proposed)/safe strengthening of the abdominal muscles, highlighting it as an essential binomial to preserve spinal health, without forgetting the importance of a differential treatment of the phasic and tonic muscles (lumbar, iliopsoas, erector spinae).
© 2008-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados