Resumen de Composicio i continuïtat en les columnes i voltes de les naus del temple expiatori de la Sagrada Familia
Jordi Faulí Oller 
La tesi és una recerca de les decisions projectuals de les naus de l'interior del Temple de la Sagrada Família preses pels arquitectes continuadors de les obres des dels anys 40 fins a la seva construcció, fruit de la interpretació de la informació original de Gaudí, concretada en plànols i models de guix. S'hi analitza també la seva construcció -iniciada l'any 1988- fins al juliol de 2008.
S'estudien els processos de generació de la forma, tant de la configuració general dels diferents espais (nau principal, creuer i absis), com de cada una de les columnes i voltes que el configuren. També s'analitzen el projecte estructural, el procés constructiu i l'organització que el fa possible. Antoni Gaudí plantejà el projecte amb un conjunt d'arbres estructurals i voltes definits només amb formes geomètriques a l'espai que s'uneixen sense solucions de continuïtat: columnes com a intersecció de dobles girs helicoïdals, i voltes com a intersecció d'hiperboloides i paraboloides. Gaudí deixà models de guix a escala 1:10 de la nau principal i dibuixos esquemàtics però amb informació clara- del creuer i absis, als quals preveia que s'apliquessin les regles geomètriques d'aquells models. La tesi estudia per a cada element la informació original de Gaudí i el procés seguit fins arribar a la solució definitiva. Aquest procés a la nau principal fou fruit de la interpretació i anàlisi de la documentació dels models originals conservats o presents en fotografies, i a la resta el resultat de l'aplicació de les normes i regles subjacents en els models, adaptades a les característiques pròpies de cada cas concret. Per resoldre el projecte de totes les naus de l'interior s'han hagut de desenvolupar i diversificar les regles compositives i geomètriques presents en els models originals. La tesi classifica i ordena totes les regles compositives i generadores de les columnes i de les diferents solucions formals de les voltes, tant les presents en els models originals, com les que es desenvolupen a partir d'aquestes. També descriu el sistema de proporcions i modulatge que Gaudí usà i que s'ha descobert durant els treballs de definició del projecte definitiu dirigits per l'arquitecte Jordi Bonet, així com el procés de càlcul estructural i el procés constructiu.
El treball portat a terme a la Sagrada Família demostra que era possible la construcció de les columnes i voltes de tot l'interior seguint amb fidelitat les propostes de Gaudí. El conjunt de regles compositives usades són un compendi estructurat que permet conèixer millor el projecte de Gaudí i usar les seves regles per a nous projectes. Així, l'aplicació de les regles compositives i formals dels models de la nau principal al creuer i a l'absis definits en línies generals per les seccions dibuixades per Gaudí- ha permès la creació d'arquitectures geomètricament similars, però amb unes qualitats noves, a causa de les característiques pròpies d'espais com el deambulatori de l'absis, el creuer o la volta central de l'absis.
El procés d'estudi del projecte original de Gaudí i la seva representació i càlcul estructural s'han fet al llarg d'anys i és el fruit de la tasca i col·laboració d'arquitectes, modelistes de guix i protagonistes directes de la construcció, en una tasca col·lectiva on la geometria és el llenguatge comú i on és fonamental l'experiència adquirida en les diferents fases. Els càlculs estructurals definitius han confirmat els que Gaudí havia realitzat amb un sistema gràfic de composició de forces.
Els sistemes constructius i materials són els proposats per Gaudí als seus col·laboradors, amb l'aprofitament dels avantatges que dóna la tecnologia de cada moment. El formigó armat que Gaudí usa en els pinacles de la Façana del Naixement i que proposa per a les naus- dóna continuïtat estructural als diferents elements i permet que l'edifici compleixi amb els requeriments de la normativa d'avui dia mantenint les seccions del projecte original. El conjunt de les naus de l'interior presenta una unitat arquitectònica coherent, gràcies a l'aplicació a la singularitat de cada zona (nau principal, transseptes, creuer i absis) del sistema compositiu, formal, estructural i constructiu proposat per Gaudí en el model de la nau principal i en les plantes i seccions del conjunt. Gaudí creà una arquitectura que és possible d'aplicar a noves realitats amb l'assoliment de nous objectius espacials, estructurals, formals i lumínics.
