Rosa Camps i Camprubi , Xavier Mora , Laia Saumell i Ariño
L’elecció d’un òrgan de representació mitjançant una votació de llistesobertes requereix un algorisme adient per a determinar quins candidats resultenseleccionats. L’opció de seleccionar els més votats té el greu inconvenient que potdeixar molts electors sense representació. En aquest treball estudiem un algorismealternatiu més just que va ser proposat al tombant dels seglesxixixxper GustafEneström i Edvard Phragmén. En comú amb altres propostes del mateix Phragmén, sesuposa que els votants s’expressen mitjançant el vot d’aprovació, és a dir, cada electorindica una llista no ordenada dels candidats que li semblen bé com a representantsseus. A diferència d’altres mètodes del mateix tipus, aquí es comença fixant una quota,és a dir, el nombre de vots que donen dret a un escó. De fet, el mètode d’Eneströmi Phragmén es pot veure com una extensió del mètode de les restes majors a llistesobertes en lloc de llistes tancades, o també com una adaptació del vot únic transferibleal vot d’aprovació en comptes del vot preferencial. Les propietats d’aquest mètodes’estudien i es comparen amb les d’altres mètodes del mateix tipus
© 2008-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados