Resumen de La pèrdua de paisatge en mosaic i d’eficiència metabòlica agrària a la Regió Metropolitana de Barcelona (1956-2009)
Enric Tello Aragay 
, Claudio Cattaneo, José Ramón Olarieta, Vera Sacristán Adinolfi
Ramon Margalef va plantejar que els paisatges agraris en mosaic eren un bon instrument de conservació de la biodiversitat que s’estaven esvaint pels impactes de l’agricultura industrial i l’avenç de la urbanització, i ens convidava a estudiar-ho considerant els efectes de l’energia externa i les forma com es distribuïa al territori. En aquest article apliquem aquesta anàlisi als canvis d’usos del sòl agrari, la ramaderia i els boscos entre 1956 i 2009 als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Emprem els indicadors d’energia externa extreta, d’energia internament incorporada, i de complexitat, integració i circularitat dels agroecosistemes per entendre la pèrdua d’heterogeneïtat de cobertes del sòl i connectivitat ecològica del paisatge. El resultats corroboren la hipòtesi de Ramon Margalef, i de tota l’anàlisi se’n desprenen dues conclusions, una metodològica i l’altra política. La metodològica és que per copsar aquesta relació energia-paisatge cal emprar varis models complexos i integrats dels fluxos de matèria i energia moguts pel sistema agrari, i dels seus graus de circularitat en connectar els béns fons vius dels agroecosistemes entre ells, per relacionar-los amb indicadors de la diversitat i complexitat dels paisatges. La política és que per revertir la seva degradació cal una transició cap a nous territoris agroecològics integrats.
