Resumen de Una aproximació a la criptografia
Anna Rio 
La utilització de mitjans per a aconseguir que un missatge resultés incomprensible per a les persones no autoritzades a llegir-lo es remunta a temps molt llunyans. Freqüentment la paraula criptografia suggereix secrets diplomàtics, històries de guerra o relats de tresors amagats. Com a mitjà de protecció de la informació personal, la criptografia és un art tan antic com la pròpia escriptura. Aquest art va romandre durant segles vinculat als cercles militars i diplomàtics, perquè aquests eren els únics que en principi en tenien autèntica necessitat. Però avui dia, amb la globalització de les comunicacions i l’aparició del comerç electrònic, l’ús de sistemes criptogràfics s’està convertint en una cosa quotidiana i la criptologia s’ha establert definitivament com a ciència, íntimament lligada a les tecnologies de la informació i les comunicacions. L’objectiu fonamental de la criptografia és, doncs, permetre que dues persones (o dos ordinadors) es comuniquin a través d’un canal insegur de manera que a una tercera persona, no autoritzada que intercepti el missatge, li resulti impossible entendre la informació transmesa.
Però a més de proporcionar confidencialitat, la criptografia actual té com a objectius garantir la integritat del missatge, l’autenticitat de l’origen i la impossibilitat d’al·legar que certa informació no ha estat enviada o rebuda. Aquest article pretén fer una primera aproximació a aquest món apassionant de la criptografia.
