Malgrat que la història de la matemàtica i l'ensenyament de la matemàtica són dos àmbits aparentment diferenciats pel que fa als seus objectius, la utilització de la primera com a recurs didàctic per a l'ensenyament proporciona elements molt valuosos en la formació matemàtica.
En aquest article s'analitzen les millores que pot aportar una adequada orientació històrica de l'ensenyament de la matemàtica a la formació integral de l'alumnat. Es presenten també exemples concrets per emprar la història de la matemàtica com a recurs implícit i explícit.
La ciència creix per processos mixtos d'anàlisi i de síntesi. Tots aquests processos romanen ocults en les exposicions sintètiques de la Ciència utilitzades sovint en l'ensenyament. Cercant una economia d'exposició que acostuma a ser més avantatjosa per qui exposa que per qui la rep, s'ha anat accentuant cada cop més la separació entre dos processos que mai no haurien d'haver-se divorciat: el de la gènesi dels coneixements i el de la seva transmissió.
Pere Puig i Adam
© 2008-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados