Què és més rodó?

• Miquel Albertí Palmer ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: NouBiaix: revista de la FEEMCAT i la SCM, ISSN-e 2014-7104, ISSN 1133-4282, Nº. 38, 2016, págs. 43-66
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Des d’una perspectiva constructivista de l’aprenentatge, les definicions i els teoremes no són el principi, sinó el final d’un procés que l’alumnat de matemàtiques hauria d’experimentar per a construir el seu propi aprenentatge. Amb diversos episodis d’aula de primer d’ESO s’il.

    lustra com es poden construir la definició de cercle i la de grau de rodonesa que s’usaran per a esbrinar quin ou és més rodó, el de guatlla o el de gallina.

    Mitjançant la guia del seu professor, la interacció social amb els seus col.

    legues i successives aproximacions d’exemples i contra exemples, els estudiants són capaços de concretar i de construir tant la definició de cercle com la del grau de rodonesa. El treball es tanca amb una anàlisi de les implicacions didàctiques del procés de cara a cursos posteriors de l’ESO.

  • English

    From a constructivist viewpoint of learning, definitions and theorems are not the beginning but the end of a process that mathematics students should experience in order to build their own learning. By means of several experiences in a first year secondary education classroom, we show how the definitions of circle and degree of roundness are created. Both definitions are used to find out which of the following is rounder, a quail egg or a chicken egg.

    Under the guidance of the teacher, the social interaction with classmates and successive approximations of examples and counterexamples, students are able to specify and create both the definition of circle and the degree of roundness. The work finishes with an analysis of the didactic implications of the process with respect to future secondary education courses.

• Referencias bibliográficas
  • Bishop, A. J. (1999). Enculturación matemática. La educación matemática desde una perspectiva cultural. Barcelona: Paidós Ibérica.
  • Courant, R., Robbins, H. (1996). What is Mathematics? An elementary approach to ideas and methods. Revisió de Ian Stewart. Oxford: Oxford...
  • Davis, P., Hersh, R. (1988). Experiencia matemática. Barcelona: Labor, Ministerio de Educación y Ciencia.
  • Freudenthal, H. (1972). Mathematics as an Educational Task. Springer.
  • Lakatos, I. (1994). Pruebas y refutaciones. La lógica del descubrimiento matemático. Madrid: Alianza Universidad.
  • Lave, J. (1988). Cognitionin Practice.Mind,Mathematics andCultureinEverydayLife. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Piaget, J. (1970). The Science of Education and the Psychology if the Child. Nova York: Grossman.
  • Pólya, G. (1988). How to Solve It. A New Aspect of Mathematical Method. Nova Jersey: Princeton Science Library. University Press.
  • Popper, K. (1994). Conjeturas y refutaciones. El desarrollo del conocimiento científico. Barcelona: Paidós.
  • Sepúlveda, L. (1996). Historia de una gaviota y del gato que la enseñó a volar. Barcelona: Tusquets.
  • Sorando, J. M. (2004). Matemáticas en los deportes, a Matemáticas en tu mundo. http://catedu. es/matematicas_mundo/index.html.
  • Vigotski, L. S. (1978). Mind in Society. Cambridge, MA: Harvard University Press