Ramón Nolla Sans
La relació amb l’àlgebra ha esdevingut un dels maldecaps de l’alumnat i del professorat de secundària. La literatura, el cinema i la televisió van plens de acudits i frases fetes que busquen esvair els malsons que han provocat en tants adolescents i que s’han incorporat com un aprenentatge en generacions de joves i adults, privant-los d’un enriquiment cultural. Un dels camins que es poden seguir per incorporar l’àlgebra al bagatge d’una majoria de la població i, per tant, augmentar el nombre de punts de vista d’enfocament de la realitat per intentar-ne una comprensió racional més completa, és el d’estudiar problemes nascuts de l’observació del nostre entorn immediat en què es pugui contrastar l’ús de l’àlgebra amb el d’altres llenguatges. En aquest article, es presenten i es fan tractaments, des de la geometria proporcionada pel marc euclidià i des de l’àlgebra a la manera iniciada per Descartes, de tres problemes de disseny geomètric fruits d’aquesta observació.
Finalment, s’indiquen propostes de tractaments algèbrics i no diferencials per a dos problemes geomètrics d’optimització
© 2008-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados