En ocasió del centenari del naixement de Josep Millàs Vallicrosa, va sorgir la idea de fer una anàlisi des del punt de vista matemàtic del Tractat de geometria i mesurament (1116), d’Abraham Bar H.
iyya (Savasorda), que l’insigne arabista i hebraista havia traduït al català. Aquesta obra posa de manifest que, a Occident, abans del Liber abaci (1202), de Fibonacci, escrit en llatí, s’havia publicat, en hebreu, un opuscle en el qual s’introduïen l’equació de segon grau i els seus algorismes de resolució fonamentats en les relacions del llibre ii dels Elements d’Euclides. A més, aquest llibret tenia una segona part dedicada a la divisió de figures, usant, tanmateix, mètodes geomètrics.
Fibonacci, conscient de la diferència metodològica d’aquestes dues parts, va tractar la qüestió de la divisió de figures heretada de la matemàtica grega en un tractat separat, La practica geometriæ (1220).
© 2008-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados