Resumen de Obsolescence and resilience in Digital Humanities The case of the Digital Library of News Pamphlets

Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places

• español

  En este trabajo se plantea el problema de la obsolescencia de las aplicaciones de Humanidades digitales a partir de la experiencia con la base de datos CBDRS (Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos), y se presentan las diferentes estrategias que pasan por la adopción de flujos de trabajo para adaptarnos a las nuevas tecnologías y para mantener, conservar y ampliar o mejorar nuestros datos y objetos digitales. La rapidez del avance y desarrollo tecnológico y los cambios en los paradigmas o metodologías inherentes implican la necesidad de reingenierías de las aplicaciones para que funcionen correctamente y podamos hacer uso de la información que nos brindan. En el seno del grupo SIELAE se creó, en el año 1994, una base de datos relacional para almacenar información bibliográfica sobre Relaciones de sucesos con tecnologías que entonces eran punteras pero que hoy resultan anticuadas (a pesar de que el software se fue actualizando y de que se han realizado ya diversos ajustes); al mismo tiempo, los progresos en el conocimiento del campo de investigación, propiciados gracias al trabajo con la base de datos, dieron lugar a algunos cambios en el modelo de datos y a la necesidad de gestionar un volumen de información que no se había previsto. Todas estas razones (los avances tecnológicos, las modificaciones en el modelo de datos o el volumen ingente de información) justifican que, dos décadas después, nos planteásemos la necesidad de soportar una reingeniería de la base de datos CBDRS, pues la aplicación presentaba problemas de rendimiento (el tiempo de espera tras una búsqueda es elevado) y, además, el usuario espera ahora más usabilidad y mayores prestaciones en los catálogos digitales. Pues bien, en este trabajo presentamos los avances en la reingeniería de la base de datos CBDRS, que se construye como data provider del protocolo OAI-PMH, en el formato Dublin Core, y así poder integrarse en metabuscadores que implementen dicho protocolo, como ARACNE. Red de Humanidades Digitales y Letras Hispánicas, que, además, es agregador de otros recolectores como Hispana (portal de acceso al patrimonio digital y agregador nacional) y Europeana (portal de acceso al patrimonio digital europeo). Las actualizaciones y modificaciones a las que fue sometida la base de datos CBDRS la han convertido en una base de datos mucho más potente, capaz de almacenar gran cantidad de información y de devolverla al usuario según múltiples criterios de búsqueda en un tiempo de espera mínimo; además, permite exportar los resultados de búsquedas a otros formatos y enviarlos automáticamente. Una de las grandes novedades de CBDRS es que se completa con un sistema GIS, que permite visualizar la información resultado de las consultas en mapas. Por último, es una aplicación multidispositivo, con una interfaz capaz de adaptarse automáticamente a diferentes dispositivos (teléfonos móviles, tabletas, ordenadores…) y garantizar así la accesibilidad total contenido.

• català

  En aquest article es planteja el problema de l’obsolescència de les aplicacions d’humanitats digitals a partir de l’experiència de la base de dades CBDRS (Catàleg i Biblioteca Digital de Relacions de Successos) i es presenten les diferents estratègies que implica l’adopció de fluxos de treball per a adaptar-se a les noves tecnologies i mantenir, conservar i ampliar o millorar les dades i els objectes digitals. La rapidesa de l’avanç i el desenvolupament tecnològic, i els canvis en els paradigmes o les metodologies inherents comporten la necessitat de tornar a dissenyar les aplicacions perquè funcionin correctament i puguem fer ús de la informació que ens brinden. En el grup SIELAE es va crear l’any 1994 una base de dades relacional per a emmagatzemar informació bibliogràfica sobre relacions de successos amb tecnologies que llavors eren capdavanteres però que avui resulten antiquades (tot i que el programari s’ha anat actualitzant i que s’han fet ja diversos ajustos); alhora, els progressos en el coneixement del camp de recerca, impulsats pel treball amb la base de dades, han donat lloc a alguns canvis en el model de dades i a la necessitat de gestionar un volum d’informació que no s’havia previst. Totes aquestes raons (els avanços tecnològics, les modificacions en el model de dades o el volum ingent d’informació) justifiquen que, dues dècades després, ens plantegéssim la necessitat de donar suport a una reenginyeria de la base de dades CBDRS, ja que l’aplicació presentava problemes de rendiment (el temps d’espera després d’una cerca és elevat) i, a més, l’usuari vol ara més usabilitat i més prestacions en els catàlegs digitals. En aquest treball presentem els avanços en la reenginyeria de la base de dades CBDRS, que es construeix com proveïdor de dades del protocol OAI-PMH, en el format Dublin Core, i així poder-se integrar en metacercadors que implantin aquest protocol, com ARACNE, Xarxa d’Humanitats Digitals i Lletres Hispàniques, que, a més, és agregador d’altres recol·lectors com Hispana (portal d’accés al patrimoni digital i agregador nacional) i Europeana (portal d’accés al patrimoni digital europeu). Les actualitzacions i modificacions a les quals es va sotmetre la base de dades CBDRS l’han fet molt més potent, capaç d’emmagatzemar una gran quantitat d’informació i de retornar-la a l’usuari segons múltiples criteris de cerca en un temps d’espera mínim; a més, permet exportar els resultats de cerques a altres formats i enviar-los automàticament. Una de les grans novetats de CBDRS és que es completa amb un sistema GIS, que permet visualitzar la informació resultat de les consultes en mapes. Finalment, és una aplicació multidispositiu, amb una interfície capaç d’adaptar-se automàticament a diferents aparells (telèfons mòbils, tauletes, ordinadors…), i garantir així l’accessibilitat total del contingut.

• English

  This article examines the problem of the obsolescence of Digital Humanities software based on the experience of the CBDRS database (Catalogue and Digital Library of News Pamphlets), and presents the different strategies involved, including the adoption of workflows to adapt to new technologies and conserve, store, expand or improve our data and digital objects. The speed of progress and technological development and the shifts in the inherent paradigms and methodologies require us to re-engineer the software so that it works effectively and enables is to use the information that it gives us, In 1994, at the headquarters of the SIELAE, a relational database was created to store bibliographic information on accounts of events with technologies that were cutting edge at time, but which are now outdated (despite the software being updated and several adaptations already having been made). Meanwhile, the advances in knowledge in the field of research, facilitated by the work on the database, have led to certain changes in the data model and the need to manage an unexpectedly large volume of information. For all these reasons (technological advances, modifications of the data model and the huge volume of information), two decades later, we have addressed the need to re-engineer the CBDRS database, as the software suffered from performance issues (the long time required to wait after a search) and users now expect greater usability and functionalities from digital catalogues. Therefore, in this article, we present the progress made in the re-engineering of the CBDRS database, which is being constructed as a data provider using the OAI-PMH protocol in the Dublin Core format, thereby enabling its integration with meta-search engines that apply this protocol, such as «ARACNE (the Spanish Digital Humanities and Arts Network)», which also aggregates other collections, such as Hispana (access portal to national digital heritage and aggregator) and Europeana (access portal to European digital heritage). The updates and modifications applied to the CBDRS have made it a far more powerful database with the capacity to store a large amount of information, which can be retrieved by the user in no time at all by applying multiple search criteria. In addition, it will enable search results to be exported to other formats and sent automatically. One of the great new developments of the CBDRS database is that a GIS system has been added, which enable us to view the information resulting from map consultations. Lastly, in is a multi-device application, with an interface that automatically adapts to different devices (smartphones, tablets, computers, etc.), thereby ensuring the full accessibility of the content.