Novel·les de ciència: la ciència i la tecnologia en la literatura

• Autores: Miquel Barceló
• Localización: Mètode: Revista de difusió de la investigació, ISSN 1133-3987, Nº. 82, 2014 (Ejemplar dedicado a: Encontres: Les cruïlles entre ciència i literatura), págs. 30-35
• Idioma: catalán
• DOI: 10.7203/metode.82.3731
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • La major part de la literatura sovint intenta oblidar el paper essencial que la ciència i la tecnologia modernes juguen en la configuració de les societats actuals i en la manera de viure-hi. Fou Jules Verne, fa ja uns 150 anys, qui va començar a ser conscient de la necessitat que la ciència i la tecnologia intervinguessin de manera activa en la narrativa moderna. Ho va anomenar la «novel·la de la ciència». Més endavant, el gènere literari de la ciència-ficció sembla haver assolit el paper d’aquella novel·la de la ciència que Jules Verne va començar. Amb això, la ciència-ficció es configura també com una narrativa adient per a l’aprenentatge del futur, ja que descriu diversos mons possibles per efecte de la ciència i la tecnologia.

• Referencias bibliográficas
  • Aldiss, B. W. and D. Wingrove, 1986. Trillion Year Spree: The History of Science Fiction. Victor Gollancz. London.
  • Asimov, I., 1977. Asimov on Science Fiction. New Doubleday. New York.
  • Barceló, M., 1990. Ciencia ficción: guía de lectura. Ediciones B. Barcelona.
  • Barceló, M., 2000. Paradojas: ciencia en la ciencia ficción. Equipo Sirius. Madrid.
  • Navarro, J., 2005. Somnis de ciència: un viatge al centre de Jules Verne. Bromera/PUV. Alzira/Valencia.
  • Nicholls, P. (ed.), 1983. The Science in Science Fiction. Alfred A. Knopf. New York.
  • Toffler, A., 1970. El shock del futuro. Plaza y Janés. Barcelona.