Resumen de Contribucions a l'estudi dels grafs i digrafs propers als de Moore
El principal objectiu d'aquesta tesi és el de contribuir a l'estudi de l'existència i classificació dels grafs i digrafs que puguin admetre el màxim nombre de vèrtexs sota determinades condicions donats el grau i el diàmetre. Aquest estudi consta de tres parts ben diferenciades, una sobre digrafs i dos sobre grafs. En el treball relacionat amb els digrafs demostrem que els digrafs quasi de Moore de diàmetre k = 3 i qualsevol grau no existeixen. Així mateix provem la no existència dels digrafs quasi de Moore de diàmetre 4 i qualsevol grau assumint la irreductibilitat en Q[x] de certs polinomis. En quan als grafs ens hem centrat en l'existència dels de grau d, diàmetre 2 i defecte 2, anomenats (d,2,2)-grafs i assumint la irreductibilitat en Q[x] de certs polinomis provem que no existeixen per a cap grau. A més provem que no existeixen per a graus entre 4 i 50. Finalment estudiem els grafs radials de Moore de grau d i radi k. Proposem diferents mesures per classificar-los d'acord a la proximitat de les seves propietats a les d'un graf de Moore i ordenem segons aquestes mesures tots els grafs radials de Moore en els casos (d,k) = {(3,2), (3,3), (4,2)}.
