Església, cultura i país

La història i la realitat de Catalunya són el producte de la consistència d’uns orígens i d’unes conviccions que defineixen la cultura i el país catalans. L’Església, en aquest procés, ha jugat un paper realment important, decisiu des de l’Edat Mitjana. Això es reflecteix en la pintura romànica o gòtica, així com en els monestirs de Montserrat i Poblet o la literatura de Verdaguer, entre d’altres. Es reflexiona sobre els vincles entre Catalunya i l’Església. La diferència entre tradició i tradicionalisme pren el màxim sentit en la posició de l’Església a la Catalunya d’avui dia, en què l’Església no pot instal·lar-se en el passat i no tenir la capacitat de comprendre el present ja que la deixaria inoperant en el futur. Trobar el camí de la tradició, i no el del tradicionalisme, suposa renovació, introducció de nous elements sense trencar amb els precedents. La mirada al passat dels catalans reflecteix un poble que no vol perdre les arrels, la seva pròpia identitat, un poble que vol usar el passat com a eina per entendre el present. Amb la col·laboració de teòlegs i historiadors catalans, aquesta Nadala repassa i analitza la història estudiant detalladament els segles XVI i XVII i la Renaixença.